Quan entenem que el mitjà que tenen els infants per aprendre i desenvolupar-se és el joc i
l’experimentació, aquesta premissa ens porta, necessàriament, a donar importància a la
manera com organitzem els materials i l’entorn de l’infant, en com distribuïm els espais i els
dotem d’elements que, efectivament, incitin en ell les ganes d’investigar, de descobrir, de
provar...., és a dir, donem importància a crear espais que siguin susceptibles de generar
aprenentatge.
La possibilitat d’adequar els espais i els materials per dotar-los del màxim potencial educatiu
no es redueix només a l’espai interior, a les aules i estances, sinó que també pot incloure els
espais exteriors.
l’experimentació, aquesta premissa ens porta, necessàriament, a donar importància a la
manera com organitzem els materials i l’entorn de l’infant, en com distribuïm els espais i els
dotem d’elements que, efectivament, incitin en ell les ganes d’investigar, de descobrir, de
provar...., és a dir, donem importància a crear espais que siguin susceptibles de generar
aprenentatge.
La possibilitat d’adequar els espais i els materials per dotar-los del màxim potencial educatiu
no es redueix només a l’espai interior, a les aules i estances, sinó que també pot incloure els
espais exteriors.
El jardí de l’escola és un indret on els infants poden actuar lliurement
i autònomament, estimulats per les propostes que els ofereix l’entorn.
Propostes i distribució dels espais que proporcionen la seguretat
necessària per actuar i compartir experiències, sense necessitat de la
intervenció constant i directa d’un adult. Un indret viu, alegre, on a
tota hora se sent la remor del joc de les criatures i de la vida
d’aquest lloc.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada