Passa al contingut principal

PER REFLEXIONAR

Què aprèn el cervell dels 0 als 3 anys? 

El neurocientífic David Bueno ens explica que si (en excepció de vivències puntuals) no podem recordar el que vam viure abans dels tres anys, és perquè el centre que gestiona la memòria al cervell encara no està prou madur. De les moltes curiositats que el neuròleg va compartir sobre l'òrgan més misteriós del cos (al 28è Fòrum Local d’Educació de la Diputació de Barcelona), ens quedem amb aquestes 14. 
 
entreu a l'enllaç per continuar llegint:

  

 

Jugar, una forma de viure 

 

Cada any aquesta és una de les grans preguntes que es fan les famílies. ¿El joguet de moda? ¿El que els nens escriuen a la carta dels Reis i que canvien dia rere dia després d’haver vist l’últim anunci? ¿El joc de taula que recomana algun assessor de prestigi? ¿O aquell joc tradicional de fusta amb el que de petits s’hi van divertir generacions i generacions? Segons amb qui parleu, obtindreu una desposta o una altra i cap d’elles serà incorrecta. Però centrar aquesta desposta en els objectes ens pot allunyar de l’objectiu dels joguets: acompanyar el joc i la imaginació dels més petits i, concretament, del teu petit particular.

¿Però sabeu què en penso, jo? Crec que el millor regal que podeu fer als vostres fills és el regal del temps. El temps de joc, sense presses ni pauses, el regal de passar minuts o hores jugant al que ells decideixin, sense jutjar ni oposar-hi resistència.
Perquè en el joc som nosaltres mateixos, actuant de manera espontània, si bé de vegades podem jugar a ser uns altres personatges. Acompanyar els més petits en el seu joc, aquest espai íntim i lliure on s’ho passen bé i són ells mateixos és una cosa gairebé màgica i que no ens podem perdre. Perquè és un regal per a ells, per descomptat, però també ho és per a nosaltres, que ens mereixem aquestes estones de complicitat i de plaer. ¿Hi ha res millor que gaudir del present en l’aquí i ara, i plenament?  Si us vénen unes ganes irresistibles de “perdre el temps” jugant amb els vostres fills, us recomano aquest altre post del meu blog sobre quin és el paper de l’adult en el joc dels nens. I ara… a disfrutar!

 

ALIMENTACIÓ

salutweb.gencat.cat 

 
 
L’acte de menjar, a més de ser un procés
nutritiu, té connotacions importants –
satisfacció i plaer, relacions afectives i espai
de comunicació familiar, identificació social,
cultural i religiosa, etc. – que, a la llarga,
configuren el comportament alimentari i
que poden repercutir en l’estat de salut de
l’individu.
 

 

 

IDENTIFICAR LES EMOCIONS, avui estic contenta

Equip d'educadores de l'escola Bressol l'Estació

 

 




Comportaments de gènere no normatius de Sandra Castro

 
Revista Guix infantil n 80 maig juny 2015
 
Els pares i les mares amb infants transgenèrics s'enfronten a tot un seguit de reptes: trencar perjudicis, acceptar la situació, formar-se i informar-se per fer un bon acompanyament a les seves criatures i construir un entorn segur per a elles.
 



 

Com implicar les famílies en la lectura?


Entrevista a Mariona Trabal, mestra i responsable de la biblioteca de l'Escola Orlandai (Barcelona).



 



Com explicar contes als nostres fills

Els beneficis d’explicar contes als nens són clars, però ¿com podem treure més partit d’aquesta estona compartida?

 


Els sentits i els llibres
Els llibres d’imatges inicien als infants en el món de l’art i de la bellesa. Els infants “llegeixen” les imatges d’un llibre. Tots els nens i nenes viuen envoltats d’imatges, textos, escrits i símbols.
Els sentits són una part essencial en el procés d’aprenentatge, no hi ha res en la intel·ligència que no hagi passat abans pels sentits, per això a les escoles bressol fem experimentar als infants amb tot allò que els envolta. Els infants estableixen el primer contacte amb un llibre com si fos un objecte (el mosseguen, el transporten, l’apilen, l’oloren...) abans d’obrir-lo i observar el que hi ha dins.
En la primera infància llegir no és més que la percepció de signes visuals: l’infant percep una imatge i identifica un objecte. A partir d’aquí trobarà un lligam emocional amb l’objecte i/o el personatge.  Les obres dels il·lustradors deixen empremta en la sensibilitat dels infants.
Poc a poc serà capaç de imaginar com continua la història.
És molt important per part de tots els adults que envoltem els nens i nenes tenir un bon criteri a l’hora de seleccionar els llibres que posem a l’abast dels infants o que els expliquem. L’adult és l’encarregat de posar paraules als contes, farà d’intermediari i estimulador dels interessos dels nens/-es i del seu gust per la literatura. Cal que els contes estiguin adaptats a les capacitats, els interessos, les necessitats, les aptituds i l’edat dels infants.
Com expliquem un conte a infants de 0-3?
Per explicar contes als més petits cal ajustar-se a unes pautes concretes:
ü  S’haurà d’expressar amb claredat.
ü  El llenguatge ha de ser senzill i comprensible.
ü  Caldrà repetir les descripcions i les frases significatives dels personatges.
ü  És important la presència de rimes, cantarelles i cançons.
ü  Els temes han de ser coneguts i propers pels infants, que els cridin l’atenció.
ü  L’acció ha de ser breu.
 

 

 

XERRADA D'AUTORITATS I LIMITS:

 
 


 

Vuit orientacions per triar escola

 

Clica aquí:  Vuit orientacions....

 

LS POLLS: hi ha remeis naturals eficaços?

 
Article de la revista "Viure en Família" Ed GRAO
 
 
 
 

 

 

Dibuixos animats: Violència i sexisme

Un article molt interessant del elpuntavui.cat avalua la vessant educativa dels diferents dibuixos animats:

Una anàlisi avalua 163 sèries per a infants i alerta que transmeten comportaments gens inofensius

Es promou l’estereotip que només els preocupa el físic i les compres

Hi ha un excés de violència entre amics


Gens inofensius, més aviat al contrari. Els dibuixos animats que embadaleixen els infants davant del televisor mostren uns comportaments i estereotips més aviat negatius, sobretot en el cas de les dones. Dos professors de belles arts i dibuix de la Universitat de Granada han analitzat les sèries de dibuixos animats que s’emeten a l’Estat, i consideren que hi ha un excés de violència, es presenten models femenins molt clàssics i frívols, i també uns comportaments i hàbits de vida no gaire recomanables.

Els professors Concepción Alonso i Jesús Pertíñez van entretenir-se a analitzar 163 sèries diferents, de 17 canals oberts i de pagament, revisant el comportament de 621 personatges. Van gravar els dibuixos emesos durant una setmana, des de les sis del matí fins a les deu de la nit.

Els missatges negatius estan “més amagats del que sembla i els fan ser no tan inofensius com ens pensem els pares”, advertia Concepción Alonso. “És un error pensar que qualsevol dibuix és apte i que la televisió esdevé un entreteniment innocu per a nens i joves.” Fins a un 27% de les sèries tenen una trama violenta. Animalons que es colpegen repetidament, persecucions, lluites i cops gratuïts entre grups d’infants i preadolescents presumptament amics… Són situacions molt comunes, tant que ja no semblen violentes, però resulta evident que el gat Tom i el ratolí Jerry s’esbatussen cada vespre sense parar. Sort que sovint s’acaben fent amics, perquè en d’altres casos les baralles acaben molt pitjor.

Només el 12% de les sèries especifiquen les edats a què van dirigides. Els Simpson o American Dad estan qualificades per a tots els públics, però és evident que inclouen sexisme, sexe, consum d’alcohol i violència física i verbal. Fins i tot hi ha protagonistes mandrosos i es realça la seva actitud.

La dona no resulta gaire benparada en l’anàlisi. Sovint es presenten unes dones consumistes, superficials, geloses o obsessionades amb el seu aspecte físic i a agradar la resta de personatges. A més, només un terç dels personatges són femenins, i aquests sovint estan relegats al paper de parella o mare del protagonista, o acompanyant de l’heroi o el dolent. La porqueta Peppa Pig n’és l’excepció.

Encara sort que les presenten amb un físic saludable, fins i tot massa primes, en algun cas. En canvi, els homes madurs són proposats sovint amb sobrepès, malhumorats i poc avesats a cuidar els infants.

Tant Alonso com Pertíñez destaquen, però, que “les dones són presentades com més reflexives, i sovint plantegen en veu alta un problema i busquen una sortida o solució a l’atzucac de forma lògica o científica”. En canvi, “als personatges de gènere masculí no se’ls acostuma a ocórrer cap més manera de resoldre situacions que donant cops o a bufetades”. Un dèficit comú és que no presenten els adults treballant, i sembla que facin una activitat indeterminada.

Un aspecte que explicaria l’escàs protagonisme de la dona en les sèries és que la majoria són produïdes i dirigides per homes. Només un 7% dels dibuixos són dirigits per dones, segons els crèdits que presenten. “No s’acaba d’entendre tanta desigualtat, ja que les dones són majoria entre les llicenciades en comunicació audiovisual o belles arts, per
exemple”, alerta Alonso.

La gran majoria de personatges són de raça blanca, malgrat que els destinataris dels dibuixos “seran infants d’arreu del món”, explica Pertíñez. “S’ofereix una versió del món massa clàssica.”

Un altre àmbit preocupant és la violència gratuïta o larvada entre els presumptes grups d’amics o companys d’escola. Sèries com ara Doraemon i Monster High mostren episodis de violència o assetjament contra algun membre d’un grup d’amics. “De les relacions amor-odi al maltractament hi ha un pas, i sovint s’hi arriba”, alerten els dos investigadors. El líder del grup o de la banda acostuma a aprofitar-se de la seva situació.

No tot són perills, però. L’ovella Shaun fa servir la intel·ligència per no deixar-se sotmetre. L’abella Maia intenta sempre ajudar els animalons que troba pel bosc. Pocoyo i en Caillou promouen l’amistat més pura. Fins i tot la triomfadora Peppa Pig, malgrat tenir criteri propi, sempre es deixa aconsellar pels pares… En Saari promou la música i Little Bill, la diversitat cultural, també.
Veient el resultat de l’estudi, els dos professors recomanen “controlar millor els dibuixos que miren els nens i joves”, ja que un 62% dels nens veuen els dibuixos sols. Descarten, però, fixar les hores que els nens haurien d’estar davant del televisor.
Els nens europeus passen una mitjana de dues hores i 15 minuts davant del televisor cada dia, durant l’horari lectiu, segons l’Observatori Europeu de la Televisió Infantil. Els adolescents encara en veuen un quart d’hora més.
 
 
 
 
LES FRASES
La majoria de dibuixos presenten dones interessades en el seu físic i a fer compres
Concepción Alonso
PROFESSORA DIBUIX UNIV. GRANADA
 
 
 
LES XIFRES
És un error pensar que qualsevol sèrie de dibuixos és apta i convenient per a la seva educació
Jesús Pertíñez
PROFESSOR DIBUIX UNIV. GRANADA

 

 

621 personatges han analitzat els investigadors de belles arts de la Universitat de Granada.

33 per cent de dones hi ha només entre els personatges de les 163 sèries estudiades que s’emeten per televisió

 



 

 

FRANCESCO TONNUCI: Els infants necessiten poques joguines i


més llibertat.


El pedagog y dibuixant anima als pares a " que dejen de sobreproteger a sus hijos y a que les permitan sus propias experiencias de autonomia".


 

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Un passeig per l'escola: EL NOSTRE PROJECTE EDUCATIU AMB IMATGES

L' EBM   Cobi  forma part de la Xarxa d'Escoles Bressols Municipals de Barcelona i està situada al barri de la Vil·la Olímpica, al districte de Sant Martí. Va ser inaugurada l'octubre de 2011. L'escola consta de nou estances situades en planta baixa que es comuniquen entre elles i cadascuna ofereix sortida directa al jardí i a una gran sala d'usos múltiples que anomenem  SUM . A  Cobi  entenem l'escola bressol com un espai educatiu on tots els seus integrants aprenem a viure i a conviure junts. Pensem que ha de ser un lloc en el qual, partint dels drets i de les necessitats dels infants, creient en les seves capacitats i actuant en conseqüència, es promoguin els valors de la vida quotidiana, de la convivència i del respecte. EN AQUEST VÍDEO US OBRIM LES PORTES DE L'ESCOLA El nostre projecte educatiu té com a principal protagonista l'infant. Creiem que els infants són éssers capaços i competents, amb diferents nivells de desenvolupame

PREINSCRICIÓ I MATRICULA 2020-2021

Benvolgudes famílies Imagino que qui mes qui menys s'ha assabentat pels mitjans de comunicació que ja s'ha posat en marxa el procés de preinscripció. Ja tenim calendari i a la web del consorci ja ha penjat el calendari i les instruccions. El Departament d'Educació ha decidit que aquest curs el calendari del primer cicle d'educació infantil sigui el mateix que el previst per al segon cicle d'educació infantil   i per l'educació obligatòria:  Les dates son les següents: - Del 13 al 22 de maig per via telemàtica - Del 19 al 22 de maig per via presencial (amb cita prèvia) A la web del consorci trobareu la informació detallada per l'educació obligatòria d' infantil, primària i ESO ·          https://www.edubcn.cat/ca/alumnat_i_familia/informacio_general_matriculacio/acces_als_estudis/3_16#/1 A la web de l'ajuntament  de les Escoles   Bressol encara no hi ha la informació. Ens han comentat que l

A l'escola bressol també "teletreballem"

Molta gent es pregunta que fem aquests dies a l'escola, doncs, també TELE TREBALLEM!!!! Sort que els mitjans tecnològics ens faciliten trobar-nos, jugar, parlar, cantar, treballar, formar-nos, riure i plorar.  N o hem deixat de fer tot el què des de la nostra escola fem habitualment.... això sí, una mica més complicat. Ànims, que això s'acaba!!!!